Globotà
ELS PERILLS DE LA PÓLVORA
La relació dels valencians amb la pólvora és difícil d’explicar a les persones de fora. A la majoria de les festes cobra un paper fonamental, ja siga en forma de tro que avisa el començament d’un acte, de masclet que esclata amb força o de palmera que enlluerna el cel nocturn. De fet, quan comencen a sonar els primers petards i les primeres traques es pot sentir eixa frase tan comú que marca l’inici de les festes falleres: “JA FA OLOR A FALLES”. El lligam que sentim els valencians, i sobretot els fallers, per la pólvora, per les “mascletades”, pels castells de focs, és tan intens que seria impossible entendre la festa sense ella.
No obstant això, els fallers vivim sotmesos a un gran perill, un tant amagat, però que pot eixir a la llum (Déu vullga que no) en qualsevol moment. Mentre tot va bé, no hi ha cap problema. – Què sorolloses i emocionants són les “mascletades”! – Són cares, però valen la pena!
Què passa quan es produeix un accident? Sí no és greu, res. Les companyies d’assegurances de les pirotècnies s’encarreguen de tot. Què s’ha trencat? El vidre d’una finestra? S’han tacat una paret? No hi ha cap problema. Està tot cobert. Però, ¿i si l’accident és greu? ¿I si hi ha ferits de consideració i les despeses ascendeixen a molts milions? Ah, eixe és un altre cantar! Doncs ací comencen els problemes. El pirotècnic s’encomana a la companyia d’assegurances, la companyia d’assegurances comença a trobar pegues i irregularitats, les denúncies comencen a ploure, s’ha d’acudir a advocats, comencen els judicis, els mals de cap… I a la fi? A la fi, l’únic que havia fet les coses bé, el que havia contractat legalment un festeig, que s’havia preocupat de fer gran una festa on la pólvora és fonamental, l’únic de tots que paga religiosament i treballa desinteressadament per la festa, el faller, es veu involucrat en un problema que, en el pitjor dels casos pot significar, fins i tot, la desaparició de la comissió.
Pensaran els lectors que la situació que comente és un tant exagerada. Doncs, per desgràcia, res més lluny de la realitat. Els he relatat breument la situació viscuda per la comissió de la falla a la que pertanc, l’Associació Falla Montortal Torrefiel. El dia de Sant Josep de l’any 1998, la “mascletà” va transcórrer perfectament però justament al moment final, una bateria de trons va esclatar a terra produint vora 30 ferits (inclòs el propi pirotècnic), alguns d’ells de consideració. A partir d’ací, a més del considerable esglai que un accident d’aquestes dimensions comporta, els fets es van desenvolupar tal com abans he descrit.La comissió s’ha hagut d’enfrontar a més d’una vintena de judicis, de ferits que evidentment tenien dret a cobrar les despeses de la seua desgràcia i una indemnització que, de ben segur, no serà suficient per a fer oblidar els trastorns que van sofrir.
Ara bé, ¿per a què estan les companyies d’assegurances si quan realment fan falta no volen pagar? Algunes de les condemnes superaven els 30 milions de pessetes, quantitats que si recauen sobre una comissió humil com la nostra, poden significar una greu crisi en la continuació de les seues activitats.I un altre tema serà el de valorar la justícia actual. ¿Com es possible que sobre un mateix fet es puguen celebrar judicis diferents amb sentències totalment contradictòries? Això és la justícia. Tot depén del jutge, de l’habilitat dels advocats, etc.; el fet ocorregut és relatiu. Les sentències on la comissió va sortir co-responsable juntament la companyia pirotècnica i la companyia d’assegurances van ser les de menor quantia. Però podria haver sigut al revés, i ara estaríem parlant d’un altra manera.
Des d’aleshores, la comissió de l’Associació Falla Montortal Torrefiel va decidir per unanimitat prescindir d’una part de la festa que, a pesar de dur-la dins del cor, considerem no està clara legalment i pot deixar al descobert a qualsevol comissió. Des d’aquell dia, per protesta i per por, no es dispara cap tipus de foc en cap acte, ni traques, ni trons d’avís, ni res de res. Intentem que les comissions se’n adonen del perill que corren, encara que és evident que mentre no passa res la gent no es preocupa. A pesar de tot això i donat que duem la pólvora molt dins nostre, no hem volgut privar-nos de “mascletaes” però en lloc de masclets gastem globus. Són les famoses “GLOBOTAES”, en les que més de 4000 bufes omplin de color un carrer que, de moment s’ha vist obligat a prescindir de la pólvora. L’aire de l’interior de les bufes no substituiràla pólvora dels masclets ni el soroll de les traques, però mentre no es trobe una solució, el risc és massa gran i nosaltres ja l’hem sentit molt prop.
Tal volta, si Junta Central Fallera recolzara veritablement i negociara un segur conjunt per totes les comissions, els montants que es barallarien serien molt grans i segurament el problema es veuria alleugerit d’alguna manera.
Obrim els ulls. No tot és monument, música i festa. Darrere de tot això hi ha situacions que poden arruïnar seriosament les nostres festes. No esperem que siga massa tard. Cal buscar solucions ja.
Antonio de la Asunción